Comparteix aquesta entrada

Des que Dilani (2006) va portar el concepte de salutogènesi (Antonovsky , 1976) al disseny sanitari, ha liderat l’Acadèmia Internacional per el Disseny i Salut (International Academy for Design and Health, IADH) amb la finalitat de promoure la teoria salutogènica a l’arquitectura sanitària a tot el món. Aquesta visió és l’eix del seminari que l’Acadèmia celebra anualment. En la última trobada al mes de setembre de 2018 al Brasil es  va centrar el focus en el disseny per la salut i infrastructures sanitàries. Enguany aquesta trobada està prevista pel mes de març a Milà.

Segons la ponent Sandra Surkamp els entorns més saludables podrien reduir significativament en els països desenvolupats la incidència de càncers, malalties cardiovasculars, asma, lesions per accidents de trànsit, intoxicacions, etc. L’entorn construït i la manera que dissenyem les nostres ciutats i comunitats proporciona un context per a la societat civil i té una gran influència en els nostres estils de vida i la nostra salut. Segons la OMS, quasi 1 de cada 4 morts en tot el món es deuen a factors mediambiental, s’estima que cada any 12,6 milions de persones moren com a resultat de viure o treballar en un ambient poc saludable.

Què és un entorn físic que recolza la promoció de la salut i, per tant, societats saludables?

Segons Surkamp un entorn que la gent experimenta com agradable, convidant a un comportament saludable i on la pressió sobre la salut és tan baixa com sigui possible. Un entorn saludable és un requisit previ per a un medi ambient sostenible i és un aspecte important de la salut integrada. Un entorn que convida a moure’s, jugar i fer esport, fomentar el ciclisme, caminar i utilitzar el transport públic, convida a reunions i contactes, té en compte les necessitats dels residents i grups específics de població (nens, gent gran i grups amb baixos ingressos). Les persones tenen més probabilitats de complir els nivells recomanats d’activitat física si viuen a deu minuts a peu d’un parc, un sender o un altre espai d’esbarjo a l’aire lliure (Powell, 2003).

Un dels ponents va ser el Professor Alan Dilani, pioner en disseny salutogènic, amb la xerrada titulada Salutogenic Architecture-The Search for a Healthy Society. Segons Dilani, el disseny salutogenic té com a objectiu crear entorns físics que promoguin la salut i el benestar i, en definitiva, societats sanes. El disseny salutogènic ha de ser l’essència central de tota l’arquitectura, canviant la forma de dissenyar els entorns on viuen, treballen i juguen les persones. Així, doncs, es tracte de traslladar la Teoria Salutogènica als factors de disseny ambiental. Segons la teoria salutogènica, les condicions característiques que determinen les habilitats d’una persona per fer front  a les adversitats s’anomenen Sentit de Coherència (SOC) (Antonovsky,1987), (veure entrada del blog del 23/05/2018). Aquestes habilitats o recursos es divideixen en tres aspectes bàsics però interrelacionats:  Comprensibilitat: el món és comprensible, Manejabilitat: recursos per satisfer situacions, Significatiu: la vida té sentit. Aquests aspectes, aplicats al disseny de l’entorn Dilani ho esquematitza així:

Extreta de A. Dilani Salutogenic Architecture-The Search for a Healthy Society.

Per que aquesta teoria sigui aplicable, cal un enfocament interdisciplinari en el que participin entres altres disciplines la psicologia, la sociologia, les neurociències, el disseny i l’àmbit de salut pública.

Els edificis complexos, com ara hospitals i altres institucions públiques, han de ser dissenyats per reduir l’estrès. Així doncs, la tasca d’un Hospital salutogènic és proporcionar els serveis mèdics més adequats per als pacients en un entorn molt estimulant, que recolzi el procés de curació dels pacients i el personal experimenti un lloc de treball agradable i eficaç que promogui la salut, benestar i qualitat de vida. Així mateix, per poder treballar de manera efectiva, és vital trobar temps per a la restauració mental. La natura ens ajuda a aquesta restauració ja que no ens cal mantenir la atenció directa sobre l’entorn (Kaplan and Kaplan, 1987). Factors de disseny com ara la llum naturalobres d’artcolorsformes orgàniques i accés a la natura són fonamentals per al enfocament salutogenic, així com dissenys que facin fàcil a les persones orientar-se i trobar el  camí, Diu Dilani.

Perquè no incloure un aquari en la sala de pediatria? O que el passadissos freds d’un hospital es converteixin en un passeig per la natura? O els menjadors de personal convertir-se en llocs per la recuperació física i mentalment envoltat de natura? Algunes d’aquests desitjos són realitats en alguns hospitals en els que l’objectiu és ser un centre de benestar i salut i no de malaltia.

I tu, què en penses? Digues la teva!

Judith Mallolas
Farmacèutica
Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut a Girona

Per saber-ne més:

Surkamp s, IADH Presentation – Physical environments that support healthy societies. Architecture & Health Seminar. 13-14 SEPT Brazil 2018

Powell, KE, LM Marin, PP Chowdhury. (2003). Places to walk: Convenience and regular physical activity. Am J Public Health; 93(9): 1519-21.

Dilani, A. (2006). A new paradigm of design and health in hospital planning. World Hospitals and Health Services, 41(4), 17–21.

Dilani A. Psychosocially supportive design: a salutogenic approach to the design of the physical environment, International Hospital Federation Reference Book 20082009, p. 32-37

HEalthy buildings, healthy people. Bull World Health Organ. 2018 Mar 1; 96(3): 151–152.

Golembiewski JA. Salutogenic Architecture in Healthcare Settings. 2016 Sep 3. In: Mittelmark MB, Sagy S, Eriksson M, et al., editors. The Handbook of Salutogenesis [Internet]. Cham (CH): Springer; 2017. Chapter 26.  Available from:   https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK435851/ doi: 10.1007/978-3-319-04600-6_26

Kaplan, R., & Kaplan, S. (1989). The Experience of Nature: A Psychological Perspective. Cambridge, New York: Cambridge University Press.

Arxivat com a: ActiusBlogComunicacióComunitat de pràcticaDeterminants per la salutEmpoderarHabilitats per la vidaHàbits saludablesODSpacient expertPromoció salutRecercaSalut comunitàriaSalutogènesiTemps

Altres articles

Habilitats per la vida
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

Recepta Antiperfeccionisme

Recepta Antiperfeccionisme Segons la Universitat del Sud de Califòrnia els humans tenim uns setanta mil pensaments al dia, quasi cinquanta per minut. El 95% d’aquests