Comparteix aquesta entrada

Actius interns per a professionals de la salut: la mentalització

“El millor servei que un metge pot prestar a un malalt és ser una persona amable, atenta, afectuosa i sensible”
Dra. Elisabeth Kubler- Ross

Aquesta cita de la Dra. Kubler-Ross pertany al seu llibre “La rueda de la vida” ( RBA- editores, Barcelona 2006) on explica el procés vital que la va convertir en metgessa i les seves experiències en l’àmbit de la medicina.

En aquesta obra l’autora remarca com la capacitat de ser persones empàtiques i establir vincles sans amb els altres és en tot moment guaridor i alleugeridor dels patiments físics i mentals. A aquestes capacitats bàsiques per a qualsevol professional de la salut, que són l’aferrament i l’empatia, hi voldria afegir una tercera qualitat que és la mentalització .

La mentalització es defineix com la capacitat de descobrir amb precisió les nostres pròpies motivacions i intencions, així com les dels altres  (Fonagy y Target, 1997). Inclou la capacitat de reflexionar per donar sentit a la ment.

Fonagy afegeix que la mentalització és l’habilitat per entendre les accions de les persones i d’un mateix pel que fa a pensaments, sentiments i desitjos; és una capacitat molt humana que forma part de les nostres interaccions diàries. Sense la mentalització no pot haver-hi sentit del self, ni interacció social, ni reciprocitat en les nostres relacions, ni sentit de seguretat personal.

Quan parlem de mentalització ens referim a anar més enllà del què sentim o pensem, es tracta d’adonar-nos de com ho vivim i de per què ho pensem o sentim d’aquesta determinada manera. Així doncs, cal un complex procés cognitiu, sovint pre-conscient i també disposar d’una activitat mental imaginativa.

El fet que una persona tingui la capacitat mentalitzadora dependrà d’haver estat “mentalitzat” per les persones que el van cuidar, atès que l’origen de la mentalització sorgeix en les relacions primerenques amb les figures d’aferrament.

Com podem desenvolupar la nostra capacitat de mentalització?

  • Estar en el present
  • Adonar-nos de la nostra experiència interna sense jutjar-nos
  • Empatitzar amb nosaltres mateixos

El fet de mentalitzar ajuda a:

  • Entendre més fàcilment el comportament de les altres persones
  • Predir-ne el comportament
  • Anticipar com el nostre comportament impacta en els altres
  • Establir vincles sans

Alguns consells:

  • Reforçar una actitud de curiositat
  • Esforçar-nos en “parar i rebobinar” malentesos
  • Perdre’ns seriosament les preocupacions de les persones que atenem
  • Convertir el conflicte en una experiència d’aprenentatge
  • Mantenir en ment les 3 “P”: paciència, perseverança i permanència

Cal que com a professionals de la salut treballem des d’aquesta perspectiva el nostre nivell de funcionament mentalitzador i coneguem la intensitat de les nostres emocions.

Ester Mas
Psicòloga
Grup d’Actius per a la SAlut

BIBLIOGRAFIA

Kübler-Ross, E. La rueda de la Vida. Barcelona; RBA Editores; 1999
Bateman, A. , Fonagy, P. Tratamineto basado en la mentalitzación. Bilbao; Desclée de Brouwer; 2016
Santelices, M.P., Zapata, j., Fischersworring, M., Pérez, F., Mata, C., Barco, B., Olhaberry, M., Farkas, Ch. Intervenciones basadas en la mentalización para padres y educadores: una revisión sistemática. Revista Terapia Psicológica. 2016; Vol. 34 (1): 71-80
Sánchez Quintero, S. i de la Vega, I. Introducción al tratamiento basado en la mentalización para el trastorno límite de la personalidad . Acción psicol. 2013; vol.10 (1)

Altres articles

Salut ambiental
Sin categoría
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

Nous hàbits i salut pel planeta

Setembre, un dels moments simbòlics en què sentim que comença un nou cicle i ens plantegem canvis, millores, a la nostra vida. En aquest estiu