Comunicació no verbal i ús de mascaretes

Temps enrere ens preguntàvem Què en sabem del llenguatge no verbal? (post del 13/02/2019) i explicàvem que el 60% de les nostres comunicacions són no verbals.

Només la cara pot produir 250.000 expressions. Els éssers humans expressem 6 emocions bàsiques amb el rostre: alegria, por, ira, tristesa, fàstic i sorpresa. La seva codificació facial és molt específica i universal, és a dir. en qualsevol part del món la comunicació facial d’aquestes emocions és igual.

Quins elements integren l’expressió facial?

Els sentiments es generen en el cervell. En la seva modulació intervé l’escorça cerebral i diversos nuclis de la base que integren i participen en la generació d’aquests. El nervi facial transmet els impulsos generats en el cervell i els condueix fins als músculs superficials de la cara. 24 parells de petits músculs que les seves gairebé infinites combinacions de contracció i relaxació donen com a resultat l’expressió facial.

Dirk Eilert, expert en comunicació no verbal diu que amb l’ús de la mascareta el 40 per cent de la nostra comunicació facial no la reconeixem o la malinterpretem .

Si bé és cert que en portar mascareta perdem indicadors emocionals, també ho és que la part més important per al reconeixement facial està en el terç superior de la cara, així que no ho donem tot per perdut.

Veiem com les celles, les parpelles i l’obertura dels ulls ens permeten identificar l’expressió de les emocions citades, malgrat que algunes es puguin confondre.

• ALEGRIA: contracció del muscle orbicular que rodeja l’ull, i aparició de “potes de gall”
• POR: Obrim molt els ulls, elevant les parpelles, però les celles només s’eleven una mica .
• IRA: Ajuntem les celles i les baixem cap al nas
• TRISTESA: les parpelles cauen i la part interior de les celles s’aixeca
• FÀSTIC: o menyspreu, arruguem el nas i estrenyem els ulls
• SORPRESA: ulls molt oberts, celles aixecades

Una de les expressions que s’ha perdut amb l’ús de la mascareta és el Somriure Social, ja que no afecta ni als ulls ni a les celles, és una expressió apresa que indica simpatia i acostament, només intervé la boca.

Com a professionals del món de la salut hem de fer un esforç i no quedar-nos amb la intuïció o interpretació de les mitges expressions facials, hem de treballar l’habilitat de la comunicació i l’apropament de les relacions interpersonals amb els/les nostres pacients i/o usuaris/es. Cal que demanem als nostres interlocutors/es per les emocions que estan o no manifestant. la millor manera de fer-ho és verbalitzant nosaltres mateixos les nostres emocions, ja que el desconcert és mutu. L’empatia i ajudar a la persona que tenim davant a ser assertiva són eines que hem de saber fer servir en el nostre dia a dia.

Ivonne Navales
Psicòloga
Grup Difusió

Bibliografia

• Birdwhistell, R. L. (1952). Introduction to Kinesics: An Annotation System for Analysis of Body Motion and Gesture. Washington, DC: Department of State, Foreign Service Institute.
• Birdwhistell, R. L. (1970). Kinesics and Context: Essays on Body Motion Communication. Filadelfia: University of Pennsylvania Press.
• Paul Ekman (2003). Emotions Revealed: Recognizing Faces and Feelings to Improve Communication and Emotional Life Times Books, ed. ilustrada, revisada de Henry Holt & Co. 267 p. ISBN 0805072756, ISBN 9780805072754 ISBN 080507516X
• Dick Eilier. (2020) Descifre y comprenda el lenguaje corporal: la caja profesional de resonancia facial. Junfermann, Paderborn 2020, ISBN 978-3-95571-767-4 .