EMPATIA I COMPASSIÓ

Les Habilitats per la Vida són les deu capacitats que ens permeten afrontar amb èxit les
exigències i desafiaments de la vida diària (OMS, 1993). S’identifiquen tres grups: les
emocionals (empatia, maneig d’emocions i sentiments, maneig de tensions i estrès), les socials
(comunicació assertiva, relacions interpersonals, maneig de problemes i conflictes) i les
cognitives (autoconeixement, presa de decisions, pensament creatiu i pensament crític).
Desenvolupar aquestes competències repercuteix en el benestar i la salut de les persones i del
seu entorn.(1)
L’empatia (del grec empatheia, emocionat) és l’habilitat social que té una persona per posar-se
en el lloc de l’altre, entendre i comprendre les seves emocions. És una destresa que s’aprèn
i que cal treballar des de la infància. Actualment és considerada el component més important
de la intel·ligència emocional.
Algunes característiques pròpies de les persones empàtiques són la capacitat d’escolta activa,
que mantenen el contacte visual mentre parlen, procuren atenció als detalls (expressions
facials, to de veu, gestos, …), són atents, tolerants i intuïtius. Comporta pensar i saber que tots
els sentiments són vàlids, encara que no es comparteixin i ni tant sols s’estigui d’acord.
La compassió (del llatí cumpassio, patir junts) és més intensa que l’empatia. És un sentiment
de preocupació davant algú que té una necessitat o que sofreix i que s’acompanya d’un
autèntic desig d’ajudar a alleujar o acabar amb aquesta situació.(2)
És un procés multidimensional i dinàmic que abasta processos afectius i components cognitius.
Consta de requisits clau: reconèixer el sofriment (cognitiu), preocupació empàtica (afectiu), la
tolerància als sentiments incòmodes que sorgeixen en resposta a la persona que sofreix
(angoixa, ira, por) i romanen en obertura i acceptació d’una manera no culpabilitzadora ni
vergonyant el desig de millorar aquest patiment (intenció) i la disposició a ajudar (motivació).
Implica una actitud d’igualtat i respecte cap a aquella persona, a diferència de la llàstima que
suposa una sensació de condescendència o superioritat.
L’aprofundiment científic es dirigeix a que el nucli de la compassió és fortalesa, coratge,
confiança en un mateix i que també ha d’incloure el component conductual. Contempla la
compassió com una mentalitat social de cuidar-se i cuidar als altres, que pot fluir en tres
direccions: compassió per nosaltres mateixos, pels altres o rebre compassió dels altres cap a
nosaltres mateixos.(3)
En definitiva, una actitud per treballar pel BENESTAR, l’objectiu principal de la Promoció de la
Salut.

Anna González Bachs
Metgessa

Bibliografia:
1- Habilidades para la Vida. Fundación EDEX.
2- Un corazón sin miedo: cómo el coraje de ser compasivo puede transformar nuestras vidas.
Thupten Jinpa PhD. Compassion Institute.
3- Paul Gilbert. Compassionate Mind Foundation- Spain