L’obesitat és una malaltia crònica i multifactorial en què interactuen mecanismes biològics, factors emocionals i condicions de vida. Comprendre aquesta complexitat ens ajuda a oferir una atenció respectuosa i ajustada a les necessitats de cada persona. Promoure la salut implica fer possibles els canvis que acordem a la consulta d’infermeria. [1,2]

Els ingressos, els horaris laborals, les responsabilitats de cura o l’accés a aliments saludables i espais per moure’s condicionen les oportunitats de cuidar-se. Per això, parlar de condicions de vida ajuda a reconèixer que les conductes relacionades amb la salut estan condicionades per les oportunitats i els recursos disponibles. Evitar reduir-les a «estils de vida» permet superar una mirada centrada en la responsabilitat individual i disminuir la culpabilització. Abans de recomanar canvis, cal conèixer què els facilita i què els dificulta, i pactar objectius ajustats a aquesta realitat.

Aquesta aproximació requereix sovint una mirada interdisciplinària i comunitària, però paral·lelament també exigeix revisar els nostres prejudicis. L’estigma pel pes pot deteriorar el benestar emocional i allunyar les persones dels serveis sanitaris. Demanar permís per parlar del pes, escoltar sense culpabilitzar i acordar prioritats, afavoreix una relació terapèutica de confiança. [2]

Des de la perspectiva cardiovascular, el teixit adipós visceral pot afavorir inflamació i resistència a la insulina, i contribuir a la hipertensió, la diabetis i la dislipèmia. L’obesitat també s’associa amb malaltia coronària i insuficiència cardíaca. D’aquesta manera, la valoració ha d’integrar adipositat abdominal, pressió arterial, perfil lipídic, glucèmia, tabaquisme i capacitat funcional, juntament amb el context emocional i social. [1]

La continuïtat infermera permet transformar aquesta valoració en un pla compartit: alimentació accessible i adaptada, moviment i força segons la capacitat, suport emocional i seguiment del tractament. Cal revisar les barreres d’adherència i la tolerància, i coordinar recursos amb l’equip. Els progressos també es mesuren en autonomia, benestar i salut cardiovascular. [1–3]

A la nostra consulta, quines condicions podem ajudar a millorar perquè cuidar-se sigui més possible?

Referències

1. Koskinas KC, Van Craenenbroeck EM, Antoniades C, Blüher M, Gorter TM, Hanssen H, et al. Obesity and cardiovascular disease: an ESC clinical consensus statement. Eur Heart J. 2024;45(38):4063-4098. doi:10.1093/eurheartj/ehae508.
2. Rubino F, Puhl RM, Cummings DE, Eckel RH, Ryan DH, Mechanick JI, et al. Joint international consensus statement for ending stigma of obesity. Nat Med. 2020;26(4):485-497. doi:10.1038/s41591-020-0803-x.
3. Elmaleh-Sachs A, Schwartz JL, Bramante CT, Nicklas JM, Gudzune KA, Jay M. Obesity management in adults: a review. JAMA. 2023;330(20):2000-2015. doi:10.1001/jama.2023.19897.

Samar Habbab

Col·legi Oficial d’Infermeria de Girona