Plantejada per Aaron Antonovsky (1979) es centra en la generació de salut (mentre que la patogènesis ho fa en la gestió i prevenció de la malaltia).
Fa èmfasis en l’èxit i la capacitat de resistència, amb una reflexió positiva sobre com generar salut i benestar.

Va proposar entendre la salut com un continu de salut-malaltia, identificant dos extrems: el benestar (salut) i el malestar (malaltia) entre els quals tot organisme viu va transitant, considerant així la salut com un procés inestable, d’autoregulació activa i dinàmica.
La teoria salutogènica té com a conceptes clau la noció del Sentit de Coherència (SOC) i els Recursos de Resistència Generalitzats (GRR).
Segons Lindstrom i Eriksson, el model salutogènic és un bon fonament per a la Promoció de la Salut per tres raons principals:
– el focus està en la resolució de problemes i en la cerca de solucions.
– identifica Recursos Generals de Resistència que ajuden a les persones a moure’s en la direcció de salut positiva.
– identifica un sentit o discerniment global i omnipresent en els individus, grups, poblacions o sistemes amb una capacitat que es plasma en el SOC (comprensió, manejabilitat i significativitat dels esdeveniments vitals).
* Càpsula “Salutogènesi