Catalan
Arabic
Chinese (Simplified)
Dutch
English
French
German
Italian
Portuguese
Russian
Spanish
I: Carta de Ottawa (Canadà) 1986
És un document que va ser presentat per la OMS durant la I Conferència Internacional per a la promoció de la salut amb el lema “Cap a una nova salut pública” per a dotar als pobles dels mitjans i de la independència necessaris per decidir sobre la seva salut i millorar-la.
La salut va ser definida com “un dret humà bàsic per assolir el més alt nivell de salut possible, és un objectiu social prioritari a tot el món, però que exigeix també la intervenció de molts altres sectors socials i econòmics”.
Les cinc estratègies essencials són:
– construir una política pública saludable
– crear entorns que recolzin la salut
– enfortir l’acció comunitària
– desenvolupar habilitats personals
– reorientar els serveis de salut
II: Adelaida (Austràlia) 1988
Amb la proposta “Polítiques públiques favorables a la salut” es van definir 4 àrees prioritàries: suport a la salut de la dona, millora de la seguretat alimentària i la nutrició, reducció del tabac i l’alcohol i creació d’entorns propicis per a la salut.
III: Sundsvall (Suècia) 1991
Es va treballar el tema “Entorns propicis per a la salut”, on es detallen com a factors de risc per a la salut aquelles condicions socials, econòmiques o biològiques, conductes o ambients que estan associats o causen un increment de la susceptibilitat per a una malaltia específica, una salut deficient o lesions: conflictes armats, ràpid creixement de la població, alimentació inadequada, manca de mitjans per a l’autodeterminació, la degradació dels recursos humans.
IV: Declaració de Jakarta (Indonèsia) 1997
“Nova era, nous actors: adaptar la promoció de la salut al segle XXI” que reflexa el compromís dels participants per aprofitar l’amplia gama de recursos per abordar els determinants de salut del segle XXI, l’apoderament de la comunitat per decidir el seu futur.
Els prerequisits per a la salut són la pau, l’habitatge, l’educació, la seguretat social, les relacions socials, els aliments, els ingressos, l’apoderament de les dones, un ecosistema estable, l’ús sostenible dels recursos, la justícia social, el respecte dels drets humans i l’equitat. La major amenaça a la salut és la pobresa.
Hi ha evidència de que:
– els enfocaments globals per a la salut (els que utilitzen combinacions de les cinc estratègies) són els més efectius.
– Certs llocs ofereixen oportunitats pràctiques per a la implementació d’extenses estratègies: megaciutats, ciutats, illes, municipis i comunitats locals, els seus mercats, escoles, llocs de treball, i instal·lacions de centres de salut.
– La participació és essencial per a mantenir els esforços. Les persones han d’estar en el centre de les accions de promoció de la salut i de les preses de decisions per què siguin efectives.
– Aprendre sobre la salut fomenta la participació. L’accés a la informació i l’educació és primordial per aconseguir la participació efectiva i l’apoderament de les persones i la comunitat.
V: Declaració de Mèxic (Mèxic) 2000
“Promoció de la salut: cap a una major equitat” on s’acorda que les estratègies de promoció de la salut milloren la salut, la sostenibilitat i la qualitat de vida de les persones que viuen en condicions adverses:
– prioritat a la salut en els programes de desenvolupament dels organismes internacionals, nacionals i locals
– fomentar els vincles d’associació entre diferents sectors en tots els nivells de la societat
– l’equitat es tradueix en reduir desigualtats de salut entre els pobles
VI: Carta de Bangkok (Tailàndia) 2005
“Major participació en els esforços per a millorar la salut mundial” : del sector salut, drets humans i seguretat humana, a més de les comunitats ambientalistes i els compromisos necessaris per abordar els determinants de salut.
VII: Crida de Nairobi (Kenia) 2009
Reflexa la importància de reduir les diferències entre l’evidència científica i la pràctica.
Defineix 70 accions estratègiques i compromisos urgents per esmenar les deficiències en la salut i el desenvolupament utilitzant la promoció de la salut.
VIII: Conferència de Hèlsinki (Finlàndia) 2013
“Salut en totes les polítiques”, especialment les polítiques socials, fiscals i les relacionades amb el medi ambient, l’educació i la recerca
IX: DECLARACIÓ DE SHANGHAI (Xina) 2016
La salut i el benestar són fonamentals per al desenvolupament sostenible en l’Agenda 2030: “Reafirmem que la salut és un dret universal, un recurs essencial per a la vida diària, un objectiu social compartit i una prioritat política per a tots els països. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (ODS) estableixen el deure d’invertir en la salut, garantir la cobertura sanitària universal i de reduir les desigualtats sanitàries entre les persones de totes les edats. Estem determinats a no deixar a ningú enrere”.
Per això cal:
– Adoptar decisions polítiques audaces en pro de la salut. La salut de les persones ja no es pot deslligar de la salut del planeta i el creixement econòmic per si mateix no garanteix la millora de la salut d’una població.
Les inacceptables desigualtats sanitàries requereixen l’acció política en molts sectors.
– La bona governança és essencial per a la salut. Les polítiques que impulsen la salut i la justícia social beneficien a tota la societat.
– Les ciutats i les comunitats són entorns essencials per a la salut. La salut és el producte de la vida diària, és a dir, dels barris i les comunitats on la gent viu, estima, treballa, compra i juga.
– Els coneixements sanitaris apoderen i fomenten l’equitat, apoderen a les persones i possibiliten la seva participació en iniciatives col·lectives de promoció de la salut.
Fan una crida a l’acció. Reconeixen que la salut és una opció política i que cal contrarestar els interessos perjudicials per a la salut i eliminar els obstacles a l’apoderament.
En definitiva, remarca la importància de la relació entre salut, els seus determinants i l’apoderament de les persones, promovent la salut governant en pro de la salut,millorant la salut en entorns urbans per aconseguir ciutats i comunitats saludables i reforçant l’educació per a la salut.
Però la salut també depèn del nostre estil de vida i de les nostr
es decisions en triar salut.
