Comparteix aquesta entrada

El paper de les tertúlies en el dia a dia.

Abans se’n fenien moltes de tertúlies. La tertúlia és una reunió de persones que es troben habitualment per conversar d’algun tema.¹Hi ha qui pensa que és només una manera de passar l’estona. De fet això també és cert.

Recordo que temps enrere veies grups de persones que es trobaven en llocs informals i en uns horaris en concret i ‘la feien petar’. Fer-la petar és sinònim de parlar, enraonar i comunicar-se. Aquesta és potser una paraula que de no fer-la servir ha caigut en desús. Però això és el què es feia abans. Un grup de persones es trobaven en el rerefons d’una botiga, que podia ser de queviures, una farmàcia o un estanc i ells sabien, que a l’hora de sempre, hi anirien el contertulians i parlarien des seus temes preferits. Podien anar des del futbol, a la política, passant per la salut i també per temes relacionats amb alguna problemàtica social o personal concreta. Es parlava de la felicitat i la tristesa, de la vida i la mort. Això ajudava a elaborar un dol, a compartir la pena amb uns amics o unes amigues. Abans les tertúlies solien estar formades per homes. Les dones tenien altres llocs i horaris on trobar-se. La botiga de queviures, però per la part del davant o el rentador, en són exemples.

La riquesa de la tertúlia era innegable i un aprenia a comunicar-se, deixava de sentir-se sol i aïllat i albirava alegria en aquest espai màgic. En resum aquestes trobades proporcionaven benestar. Avui dia, amb les presses, sembla que tot això s’ha perdut. Però de fet no és ben bé així. El què passa és com tot, passa que s’han modificat. Les tertúlies han canviat, com ho han fet els tertulians.

De tertúlies ara n’hi ha a la televisió i a la ràdio, a la universitat i als cafès, a les places i als mercats, també a les biblioteques i en algunes sales de centres cívics i socials. Es parla de temes actuals, com es feia abans, però a l’estil modern. Ara també n’hi ha que enlloc de ser presencials són virtuals. Algunes tenen com a finalitat aconseguir millorar l’autocura, promocionar la salut i el benestar emocional. Altres tenen com a finalitat l’educació, en general i la de la salut, en concret. N’hi ha que són espontànies, sense temes prefixats, lliures i aptes per un grup de contertulians. Vaja com es feia abans.

Vist així, el valor de la tertúlia és inestimable i és un bon actiu de salut, ja que acosta les persones i els proporciona benestar. Aprendre a formar part d’una tertúlia, a ser un bon tertulià, és un procés enriquidor que afavoreix l’estat de salut i benestar personal. Formar part d’una tertúlia és promoure salut.